PRODUCCIÓ FAC
Cada any la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), a través de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC), coprodueix un espectacle ideat expressament per representar-se als diferents ateneus de la Xarxa. La producció que s’ha escollit per a l’any 2025 és l’obra “SICALÍPTIQUES“, de la companyia Le Croupier, un espectacle que es programarà de març a octubre de 2025.
Tots els teatres d’ateneus membres de la XTAC programen aquest espectacle al llarg de l’any, ja que la Xarxa té com a objectiu dinamitzar aquests espais teatrals oferint formació als programadors, avantatges i descomptes econòmics en la programació d’espectacles, un ampli catàleg d’obres disponibles per girar, així com un intercanvi permanent entre els teatres que en formen part.
SICALÍPTIQUES
IMATGES PROVISIONALS
sicalíptica
1. adj carnal, concupiscent, eròtica (col·loquial)
Le Croupier és una companyia gironina que porta des del 2014 vinculada al gènere dels cuplets i el cabaret amb espectacles com “Esperança Dinamita”, escrit per Josep Maria Miró, o “Dinamita la Sarsuela” dirigida per la mateixa Mont Plans i amb la col·laboració de Merche Mar.
Aquest 2025, amb motiu de l’encàrrec realitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya, Le Croupier, novament al costat d’Aina Sánchez i Carles Cors, amb l’acompanyament de Mont Plans, estrenarà un espectacle on aquest gènere en serà el protagonista. El muntatge en aquesta ocasió serà dirigit per Xavier Albertí i escrit per Josep Maria Miró, ambdós amb àmplia experiència sobre el gènere.
SICALÍPTIQUES és un espectacle inspirat en el Paral·lel de principis de segle XX. A través del cuplet es recull el prodigiós llegat d’aquesta època i geografia, porta d’entrada de la modernitat a Catalunya i moment de grans transformacions urbanístiques, polítiques i socials. Segons l’autor, “aquest gènere musical, difícilment classificable i de doble sentit, esdevé un autèntic manifest ideològic de la primera aparició d’una cultura de masses local. Les cupletistes es converteixen en les abanderades d’una dona nova, artista i empresària de si mateixa, i perfectament conscient que per construir una avantguarda cal explotar la provocació i l’art de escàndol”.
A través del cuplet -una amalgama de cançó, dansa i comportament escènic- SICALÍPTIQUES proposa un viatge pel gènere, els seus protagonistes i les seves sorprenents històries. Un espectacle que barreja música en directe, humor i sensibilitat en la recuperació d’aquest important patrimoni artístic i musical que esdevé l’imaginari de tot un temps, ja que, a Catalunya, els cuplets són més que una simple forma d’entreteniment; són una expressió de la identitat cultural i un reflex de la història social del país. Amb la seva rica tradició i el seu impacte continuat, els cuplets són tot un referent de la cultura popular catalana.
Xavier Albertí, director de l’espectacle, està actualment en gira pels ateneus de la Federació amb la xerrada “Història del Paral·lel. Molt més que cuplets i cupletistes!”, dins del projecte EN PARLEM A L’ATENEU. Programar la xerrada pot ser una molt bona forma de donar peu a l’espectacle i atraure nou públic.
ANYS ANTERIORS
Tres drames sobre les passions humanes, tres conflictes socials i classistes, i tres desenllaços punyents i ben diferents. Un teatre vigent en tots els aspectes; pur espectacle representatiu del món d’avui en un muntatge que consta de cinc parts: La primera, una introducció, on reflexionem sobre les dues obsessions de Guimerà, l’amor i la mort. Seguidament, tres parts on reproduïm els finals de “Manelic”, “Mar i Cel” i “Maria Rosa” acompanyats d’unes escenes plenes d’ironia relacionades amb els protagonistes d’aquestes obres: Manleic, un mite nacional que ja n’està tip, Blanca i la hipocresia del món actual i, finalment, el cruel destí de Maria Rosa, a la presó per assassina, on rep propostes molt modernes per treure rèdit comercial a la seva situació. Finalment, un epíleg musical on es respon a les acusacions que apareixen de tant en tant sobre la vigència de Guimerà.
En commemoració dels 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà, i en motiu de l’any Guimerà 2024, APUNTA TEATRE i la FEDERACIÓ D’ATENEUS presentem l’espectacle “HE MORT EL POP”, una paròdia amable sobre el món i els personatges d’Àngel Guimerà obra de Lluís-Antón Baulenas.
Tot el que Guimerà es va descuidar d’escriure…
L’obra consisteix en un recull de tres de les peces més rellevants de l’autor –Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1897)-, però, en comptes de representar-les un cop més, i des de la complicitat amb el gran autor, ens preguntem què se’n devia fer d’en Manelic, de la Blanc o de la Maria Rosa. I ens ho preguntem amb broma i ironia, des de l’amor i, no cal dir-ho, l’admiració. Una desconstrucció de cadascun dels textos amb un tractament de comèdia, on pretenem apropar-nos a la prolífica trajectòria de Guimerà des d’un altre punt de vista: la contemporització dels clàssics. Una proposta universal amb l’objectiu de fer arribar els treballs de l’autor al públic actual.
Estrena i gira: L’estrena va ser el 4 de febrer de 2024 al Teatre de Sarrià. L’obra va girar per 31 ateneus de la XTAC, a més a més de participar d’una programació especial amb representacions a Catalunya Nord (Vinçà i Pessillà de la Ribera). Ha portat al teatre a més de 2000 persones..
FITXA ARTÍSTICA
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Direcció: Marc Vilavella Música original: Marc Sambola
Actors: Antonio del Valle / Rafaela Rivas / Bernat Cot / Francesc Marginedes
DOSSIER “HE MORT EL POP”
Pau Casals ofereix un concert a la Casa Blanca, convidat pel president Kennedy. És l’any 1961. Des de l’exili, Casals manté la seva creuada a favor de la pau al món i el retorn de la democràcia a Espanya. Kennedy és la gran esperança per evitar que la guerra freda esclati en una guerra real de conseqüències inabastables. Casals i Kennedy s’admiren, però tenen idees ben diferents. El món penja d’un fil i les tisores per tallar-lo estan en ben poques mans.
Dues persones que parlen. Que dialoguen. Dues persones que recorden, que s’emocionen, que entren en conflicte. Un espai i uns personatges. Això és teatre. Teatre que enganxa, que planteja interrogants, que ens fa pensar. Teatre amb majúscules. Això és “Un Concert a la Casa Blanca“. Casals i Kennedy que es troben i parlen. I miren més enllà. I viuen situacions impossibles. I ho fan dalt d’un escenari. I els podem sentir. Kennedy i Casals. Dues personalitats fortes i convençudes que es van asseure per parlar cinc minuts i en van parlar més de cinquanta. Escoltem-los i revisquem-los.
Un espionatge d’aquella conversa, un ull indiscret fidel al que es van dir i que s’imagina el que s’haurien volgut dir.
El 22 d’octubre de 2023 es compliran 50 anys de la mort de Pau Casals i “Un concert a la Casa Blanca” és un espectacle absolutament idoni per recordar el Mestre i actualitzar el seu missatge humanista, artístic i de pau, ara que l’amenaça de la guerra global i nuclear torna d’una manera sorprenent i real.
Estrena i gira: L’estrena va ser el 25 de març de 2023 a El Vendrell. L’obra va girar per 35 ateneus de la XTAC, a més a més de participar d’una programació especial amb representacions a Catalunya Nord (Vinçà i Pessillà de la Ribera). Ha portat al teatre a més de 2000 persones..
Companyia: La Drecera
Autor: Jordi Roigé
Direcció: Llorenç Rafecas
Actors:
Roc Esquius és J.F. Kennedy
Mingo Ràfols és Pau Casals
Mercè Pons és Jacqueline i altres
DOSSIER “UN CONCERT A LA CASA BLANCA”
Què és l’òpera? Segurament si féssim una enquesta ràpida a peu de carrer tothom, amb major o menor mesura, coincidiria amb el mateix: grans i ampul·losos decorats, orquestra generosa, teatres enormes, arguments a vegades una mica incomprensibles i fins i tot un cert elitisme, però sobretot, unes persones que canten d’una manera “diferent”.
L’òpera és en essència un art especial perquè els seus interprets canten en un estil que no es dóna en cap altra disciplina artística. Seria acceptat doncs cantar òpera sense cantar operísticament? I a l’inrevés: el rock, el heavy o el pop serien també acceptats amb la veu operística? Quasi Opera intenta resoldre aquests i altres enigmes en un divertit espectacle on tres tenors, hauran de superar una sèrie d’obstacles materials, artístics i sensorials per dur a bon port un concert.
Ezequiel Casamada, Albert Mora i Miquel Cobos van passar la temporada 2013-2014 en un autobús recorrent de punta a punta tota França, representant el celebrat espectacle Operetta, de Jordi Purtí i Cor de Teatre. Els seients no eren precisament còmodes i les distàncies i el temps compartit, afavorien l’aparició de tot tipus d’activitats simpàtiques i creatives.
Mig de broma mig seriosament, els tres cantants d’aquella soferta, però magnífica gira, van començar a deixar volar la seva imaginació. Així, el 2017 es va fundar la companyia Il·luminati amb la seva primera obra Tenors, que encara avui en dia està en ple funcionament. Per aquest segon espectacle han seguit amb la mateixa filosofia de barrejar òpera i humor.
Quasi Opera neix amb la voluntat de fer passar una bona estona i també pretén fer reflexionar una mica sobre els límits i les convencions de l’art en general i del cant en particular.
Estrena i gira: L’estrena va ser el 23 de gener de 2022 a La Cate de Figueres. L’obra té programats més de 30 bolos en llocs com Calaf, Sitges, Reus o Capelladesal, que es duran a terme al llarg de l’any 2022.
Companyia: Il·luminati
Idea original, dramaturgia i direcció:
Ezequiel Casamada, Miquel Cobos i la col·laboració en la direcció d’Anna Moliner
Actors:
Ezequiel Casamada i Miquel Cobos (cantants)
Daniel Garcia / Gregori Ferrer (pianista)
Durada aproximada: 60-65 minuts.
Documents: Dossier de premsa ‘QUASI OPERA’
36 preguntes que faran que t’enamoris és una comèdia romàntica inspirada en l’experiment que el psicòleg Arthut Aron va fer el 1997 sobre com es genera la intimitat. Es tractava d’un qüestionari de 36 preguntes que diverses parelles de desconeguts havien de respondre. Encara que l’experiment pretenia únicament investigar sobre la intimitat, el cas és que, després d’aquelles sessions, més d’una parella s’havia enamorat.
No fa falta gaire estona perquè la Aura (Laura Correa) i en Roc (Xavier Alomà) s’adonin que ells dos no tenen res en comú. És més: no se suporten. Però, tot i això, es presten igualment a participar en l’experiment sociològic al qual s’han inscrit voluntàriament. Hauran de sotmetre’s a un qüestionari de 36 preguntes que els portaran de forma inevitable a intimar l’un amb l’altre. Diverses parelles, abans que ells, ja han participat en aquest experiment i s’han enamorat. Els passarà el mateix a ells? No ho sabrem fins que no contestin les 36 preguntes que faran que t’enamoris.
– 23 de gener de 2021 al Casal de Llavaneres
Companyia:
– Els McGregor Teatre
Director:
– Pere Anglas
Actors:
– Xevi Alomà i Lara Correa
– 15 de setembre de 2019 a Lluïsos de Gràcia
Companyia:
– Sus4
– Clara Solé
– 30 de setembre de 2019 al Teatre Sarrià
Companyia:
– A Grup Vocal
– Marc Sambola
L’actor Sergi Mateu accepta el repte d’enfrontar-se a un monòleg escrit i dirigit per Marc Rosich que pretén apropar la vessant més humana del personatge. Un peça bastida a partir de fragments de les seves memòries i d’una selecció dels seus discursos més famosos.
– 30 de setembre de 2017 a Lluïsos de Gràcia
Companyia:
– Teatre Obligatori
– Marc Rosich
– 5 de març de 2017 a Lluïsos d’Horta
Companyia:
– Quatre per Teatre
– Frederic Roda i Fàbregas
Catalan